La potència de la llibertat i l'autonomia de l'exercici de la pròpia veu, en joc i context amb altres veus, indissolublement lligat al procés d'alliberament: "...dir la paraula és el dret a convertir-se en part de la decisió de transformar la realitat. Llegir la paraula dita, des d'aquesta perspectiva, pressuposa la reinvenció de la societat d'avui en dia. Aquesta reinvenció exigeix, d'altra banda, la reinvenció del poder." Perquè la paraula ja dita, ja escrita no és, llavors, només la nostra. Al dir-la, a l'escriure-la, es converteix en propietat comuna, es converteix en una arma social i, de la mateixa manera que la poesia, és una arma carregada de futur.