Empresa d'amor i de diners. Creació social i filosofia de la formació.

"...l'al·legoria, amb la seua extraordinària capacitat per obrir la realitat en vertical, per a no jerarquitzar dalt i baix, abstracte i concret, universal i particular, sinó per combinar-los de forma lliure, real i simbòlica, s'ha convertit en indispensable per aconseguir llegir i interpretar els altres sentits de l'empresa,(...) Experiències que tenen relació amb la capacitat per convertir-se en subjectes econòmics, per a guanyar-se la vida fent i dient coses que miren no només cap a les necessitats subjectives i col·lectives sinó també cap a una promesa de felicitat i cap a un desig de bellesa. Subjectes econòmics que saben obrir des de comerços literals i espirituals, externs i interns, de manera que l'empresa siga mercat, que el profit i el comerç torne a ser una qüestió forta: monetària i extramonetària, de necessitats i desitjos, de materialitat i de llengua (...)
Allà on hi ha relacions i desitjos que creen un context, on es treballa al voltant de les condicions i de l'ambient per a crear-lo, on d'això es fa la pròpia educació i formació, on es té cura perquè un procés i un recorregut siguen capaços d'ésser subjectius com els desitjos personals i compartibles amb els i les altres, allà hi ha una filosofia pràctica de la formació: una recerca de la forma pròpia i un procés per donar forma a la pròpia actuació i a les pròpies accions, una filosofia de la formació".

"...l'al·legoria, amb la seua extraordinària capacitat per obrir la realitat en vertical, per a no jerarquitzar dalt i baix, abstracte i concret, universal i particular, sinó per combinar-los de forma lliure, real i simbòlica, s'ha convertit en indispensable per aconseguir llegir i interpretar els altres sentits de l'empresa,(...) Experiències que tenen relació amb la capacitat per convertir-se en subjectes econòmics, per a guanyar-se la vida fent i dient coses que miren no només cap a les necessitats subjectives i col·lectives sinó també cap a una promesa de felicitat i cap a un desig de bellesa. Subjectes econòmics que saben obrir des de comerços literals i espirituals, externs i interns, de manera que l'empresa siga mercat, que el profit i el comerç torne a ser una qüestió forta: monetària i extramonetària, de necessitats i desitjos, de materialitat i de llengua (...)
Allà on hi ha relacions i desitjos que creen un context, on es treballa al voltant de les condicions i de l'ambient per a crear-lo, on d'això es fa la pròpia educació i formació, on es té cura perquè un procés i un recorregut siguen capaços d'ésser subjectius com els desitjos personals i compartibles amb els i les altres, allà hi ha una filosofia pràctica de la formació: una recerca de la forma pròpia i un procés per donar forma a la pròpia actuació i a les pròpies accions, una filosofia de la formació".