Aquest llibre d'Ettore Gelpi torna a incidir en dues qüestions que travessen tota la seua obra -pensaments i accions -, per una banda la formació com a procés inacabat i humà que es realitza al llarg de la vida, la nostra i la de la resta dels sers humans; i per altra els diferents nuclis a investigar, simultàniament al propi procés de formació que mai és aïllat sinó connectat i, per tant, singular i/o col·lectiu, conservador i/o novador; aquest treball-en-procés és el que esdevindrà humanitzador-humanitzant de les dones i els homes que participen en ell i, així mateix, esdevindrà consciència planetària en formació, és a dir, un treball de creació, regeneració i restitució.