Educació permanent, polítiques de relació-mediació i ciutadania.

Finalment, però no l'últim, sempre hem entès i entenem l'educació comprocés de relació i mediació, de creació de coneixement i de recerca de bellesa, d'expressió i formació ètica i política, de capacitació tècnica i científica, habilitant... i que, a més a més, és absolutament indispensable i específica de les dones i els homes, situada en una història i en un context, moviment perenne d'autovalorització, de cooperació i associació, de creixement i d'esperança... de la condició humana, tot posant la creació i construcció d'allò comú i singular en la primera línia d'acció, reprenent la direcció de la gestió de les nostres vides i del govern de les iniciatives educatives i formatives, de la construcció i creació de coneixements... expressant les nostres capacitats de potència i de treball viu, d'alliberament de la llibertat, de descolonització capitalista i bancària.