Pedagogia sense complexos.

Podem concloure que no ens trobem davant d'un manual més de pedagogia teòrica, sinó d'un llibre que sorgeix de la combinació de la praxi i de la reflexió i que, per la seva filosofia i compromís, ens invita a una reflexió aprofundida. Talment fa la impressió -i Xavier Besalú és ben conscient de tot plegat- que el mètode de veure, jutjar i actuar, instaurat per Joseph Cardijn, a les primeries del segle XX, manté tota la seva actualitat. Tant és així que la pedagogia intercultural que ens presenta Xavier Besalú pot ser una bona eina de treball, i, si més no, un bon antídot per vacunar-nos contra els profetes de calamitats que insisteixen en denunciar tots els mals de l'escola i l'educació, però sense presentar en la majoria de les ocasions alternatives plausibles i coherents. És cert que en aquest llibre no es troben solucions miraculoses, ni pocions portentoses, però no és menys veritat que es tracta d'una obra honesta i rigorosa, que combina l'experiència i la ciència, que neix de la praxi i que apunta a la teoria, una obra que -al cap i a la fi- ens ajuda a mantenir la confiança en els mestres i en l'educació. Ni més, ni menys.