És un llibre amb diferents aportacions transdisciplinars que tenen un un eix comú: la perspectiva educativa crítica. D'una banda, s'hi aborden les aportacions de la teoria crítica -des de Marx a Adorno passant per Benjamin, Marcuse, Arendt, entre altres-, en les seues diferents vessants però associades al flux de la condició humana i, d'altra, com els diferents projectes, moviments socials, etc., aporten des de la seua praxi els elements necessaris per l'actualització i la verificació d'aquests desplegaments teòrics. Per això, es tracta d'una aportació fonamental al debat que realment hi ha en l'àmbit de les ciències socials i molt especialment de l'educació, en aquests temps de reformes, deixadeses i cinismes, a més de constituir una perspectiva emancipatòria des de diferents esferes públiques democràtiques.