Seguint les sendes de Freire, les dones i els homes ens fem noves preguntes i en ple procés de cooperació i creació social, ens lliurem a la realització de pràctiques i experiències, singulars i col·lectives, on despleguem la nostra llibertat apre(h)enent les regnes del nostre esdevenir, un tornar-se lliures que implica la superació i/o la transgressió de la cooperació i la ruptura de l'horitzó conservador que impedeix el moviment, real i actual, de l'emancipació en el qual concebem i generem noves llibertats, en la praxi, ja un vertader camí del voler viure educatiu, ètic i polític, on les formes del saber d'experiència emergeixen en una formació que transforma: a nosaltres i al món.