Capitalistes i conqueridors. Una pedagogia crítica contra l’imperi.

McLaren defensa persuasivament que l’estructura del poder —integrada a través d’un vast sistema laberíntic de producció capitalista, governació de l’estat i múltiples formes de dominació social— ha de negar les seues definicions «naturals» de l’hegemonia que asseguren la reproducció perpètua d’aquest statu quo. Tot el sistema neoliberal es manté unit pel que pareixen ser mites i enganys del sentit comú, supersticions i creences que hauran de ser qüestionades, sondejades, desafiades, finalment revocades —part d’un assalt contrahegemònic gramscià— si aqueix sistema ha de ser transformat eficaçment. Encara que l’esfera educativa no és en si mateixa un lloc important de contestació ideològica, estant massa entrellaçada amb les altres esferes, no obstant això continua sent el nucli d’aquest procés, més encara donada la creixent centralitat de la producció de coneixement, el treball intel·lectual, la tecnologia i les comunicacions del capitalisme de hui en dia.