Gramsci i l’educació.

El pensament de Gramsci s’ubica dins les corrents contemporànies del marxisme, corrents que tenen com epicentre la pràctica i como objectiu principal, ‘ser constituït por l’activitat humana reial’, considerant l’home i la dona com creadors de la realitat i de sí mateixos. Des d’aquest pensament i des del context en el que es troba, Gramsci comença a preocupar-se por l’educació degut a la crisi cultural existent provocada por la crisi estructural i política de la societat en la que es trobaven, una crisis que des del punt de vista de Gramsci travessava totes las capes socials i tintava a l’educació d’un biaix classista i burgés. Gramsci proposa la lluita contra la imposició d’aquestes escoles liberals, una lluita contra la imposició d’una cultura que es aliena a les masses, i planteja la possibilitat de la creació d’una nova cultura a partir de la crítica de la cultura existent construïda por aquestes pròpies masses.