La praxi alliberadora. El llegat de paulo freire per a l'educació radical i política.

La breu anàlisi sinòptica d'aquests projectes i els llocs específics de pràctica representa un modest esforç per indicar alguns camins perquè els educadors els xafen en una oferta per a comprometre's en l'educació per a l'acció transformadora en la línia suggerida per Freire i altres pedagogs crítics. Alguns d'aquests esforços, que tenen lloc en contextos geogràfics i socials específics, amb les seues òbvies «situacions límit», serveixen per a mostrar que hi ha focus de pràctica d'educació transformadora que proporcionen un contradiscurs al dominant de tecnicoracionalitat i comerciabilitat desenvolupats dins del context i la lògica de la reorganització capitalista.

Altres constitueixen espais que, a pesar que a primera vista pareixen exclusivament i possiblement elitistes a alguns, com en el cas dels museus, permeten les possibilitats per a un acostament crític a la co-investigació del coneixement.

La breu anàlisi sinòptica d'aquests projectes i els llocs específics de pràctica representa un modest esforç per indicar alguns camins perquè els educadors els xafen en una oferta per a comprometre's en l'educació per a l'acció transformadora en la línia suggerida per Freire i altres pedagogs crítics. Alguns d'aquests esforços, que tenen lloc en contextos geogràfics i socials específics, amb les seues òbvies «situacions límit», serveixen per a mostrar que hi ha focus de pràctica d'educació transformadora que proporcionen un contradiscurs al dominant de tecnicoracionalitat i comerciabilitat desenvolupats dins del context i la lògica de la reorganització capitalista.

Altres constitueixen espais que, a pesar que a primera vista pareixen exclusivament i possiblement elitistes a alguns, com en el cas dels museus, permeten les possibilitats per a un acostament crític a la co-investigació del coneixement.