Pedagogia de l'oprimit.

Concebut durant els seus anys d'exili a Xile, en aquest llibre Freire posa en marxa una perspectiva pedagògica nova en la qual la dona i l'home aprenen a crear-se si mateix a través de situacions viscudes en les seues vides quotidianes, transformant aquestes en situacions-en-context polítiques, ètiques i educatives, mitjançant un procés de problematització i/o reproblematització d'aquestes. Per tant, no es tracta d'una pedagogia per a l'oprimit sinó d'ell mateix, un subjecte -l'oprimida , l'oprimit- que construeix la realitat -i a si mateix- en el procés de prendre i dir la seua paraula, llegint i escrivint el món cada dia, transformant-lo. Així, la proposta de Freire implica dos moments, però no separadament sinó simultanis; en un primer la dona i l'home prenen consciència de la realitat en la qual viuen com a subjectes oprimits i més o menys fixats a les determinacions que els opressors imposen; l'altre, és l'inici per part de les persones oprimides de les accions de lectura, anàlisi, significació, escriptura..., és a dir, d'emancipació envers les persones opressores, un procés de lluita i transformació de si mateix i del món que els envolta, amorosament i ètica.