Pedagogia de l'esperança.

"Arriba finalment, dotze anys després de la seva edició original, la versió valenciana de Pedagogia de l'esperança, de Paulo Freire, que, juntament amb Pedagogia de l'oprimit, ens ofereix el nucli central de la seva proposta d'una educació popular i alliberadora. Tanmateix, m'atreviria a dir que aquest retard pot ser fins i tot beneficiós. En un moment de desencís i de manca de perspectives, resulta refrescant i engrescador sentir novament paraules plenes de significat, com utopia, inèdit viable, conscientització, praxis revolucionària, etc...

De fet Pedagogia de l'esperança és una relectura de Pedagogia de l'oprimit a la llum de la pròpia autobiografia de Paulo Freire. Les seves experiències, les seves trobades amb camperols i obrers, les seves relacions personals i familiars, les seves responsabilitats polítiques i socials, el seu treball quotidià en els diferents càrrecs que ocupà, els seus viatges, reflectits al llarg de l'obra, posen a prova les propostes formulades a Pedagogia de l'oprimit, confirmant-les o retocant-les, sempre en la perspectiva de la utopia creadora que marca i dóna unitat a tota la seva vida i obra. Pedagogia de l'esperança és, doncs, una autobiografia pedagògica, com ho pot ser el Poema pedagògic de Makarenko."

"Arriba finalment, dotze anys després de la seva edició original, la versió valenciana de Pedagogia de l'esperança, de Paulo Freire, que, juntament amb Pedagogia de l'oprimit, ens ofereix el nucli central de la seva proposta d'una educació popular i alliberadora. Tanmateix, m'atreviria a dir que aquest retard pot ser fins i tot beneficiós. En un moment de desencís i de manca de perspectives, resulta refrescant i engrescador sentir novament paraules plenes de significat, com utopia, inèdit viable, conscientització, praxis revolucionària, etc...

De fet Pedagogia de l'esperança és una relectura de Pedagogia de l'oprimit a la llum de la pròpia autobiografia de Paulo Freire. Les seves experiències, les seves trobades amb camperols i obrers, les seves relacions personals i familiars, les seves responsabilitats polítiques i socials, el seu treball quotidià en els diferents càrrecs que ocupà, els seus viatges, reflectits al llarg de l'obra, posen a prova les propostes formulades a Pedagogia de l'oprimit, confirmant-les o retocant-les, sempre en la perspectiva de la utopia creadora que marca i dóna unitat a tota la seva vida i obra. Pedagogia de l'esperança és, doncs, una autobiografia pedagògica, com ho pot ser el Poema pedagògic de Makarenko."

"Arriba finalment, dotze anys després de la seva edició original, la versió valenciana de Pedagogia de l'esperança, de Paulo Freire, que, juntament amb Pedagogia de l'oprimit, ens ofereix el nucli central de la seva proposta d'una educació popular i alliberadora. Tanmateix, m'atreviria a dir que aquest retard pot ser fins i tot beneficiós. En un moment de desencís i de manca de perspectives, resulta refrescant i engrescador sentir novament paraules plenes de significat, com utopia, inèdit viable, conscientització, praxis revolucionària, etc...

De fet Pedagogia de l'esperança és una relectura de Pedagogia de l'oprimit a la llum de la pròpia autobiografia de Paulo Freire. Les seves experiències, les seves trobades amb camperols i obrers, les seves relacions personals i familiars, les seves responsabilitats polítiques i socials, el seu treball quotidià en els diferents càrrecs que ocupà, els seus viatges, reflectits al llarg de l'obra, posen a prova les propostes formulades a Pedagogia de l'oprimit, confirmant-les o retocant-les, sempre en la perspectiva de la utopia creadora que marca i dóna unitat a tota la seva vida i obra. Pedagogia de l'esperança és, doncs, una autobiografia pedagògica, com ho pot ser el Poema pedagògic de Makarenko."